El terme “bohemi” era utilitzat cap el segle XIX com a referència a la cultura del poble “gitano”, en aquells moments anomenats “bohemis”, ja que arribaven de la regió de Bohèmia. Aquest terme comportava referir-se a persones amb escales diferents a les d’una societat sedentària i burgesa, com ara els artistes i intel·lectuals…i la ciutat bohèmia per excel·lència és Praga.

Considerada com la ciutat daurada, el seu centre històric és declarat per la UNESCO com a patrimoni de la humanitat. Una ciutat plena d’història i que durant els segles XVII i XVIII era una de les capitals musicals europees, un centre musical propi on anaren molts músics i compositors de l’època, arribant a una plenitud durant el XIX amb la residència dels més importants músics txecs.

Us proposem un programa a l’entorn de músics bohemis i també de grans bohemis que visitaren aquesta ciutat. Des de la música de F. Jiranek, alumne d’ A. Vivaldi, al mateix A. Vivaldi que per raons de feina viatjà a la ciutat on hi estrenà dues òperes. Amb elles dues obres en ple classicisme amb partitures de W. A. Mozart, persona molt enamorada de la ciutat on estrenà el seu Don Giovanni i que l’acollia quan se sentia menystingut a Viena, i la música d’un autor nascut a la mateixa ciutat de Praga i conegut com el Mozart Txec: J. Myslivecek.

I per arrodonir aquesta mostra musical de la ciutat de Praga dues partitures a cavall del romanticisme i nacionalisme escrites per dos dels autors txecs per excel·lència: A. Dvorak, potser l’autor txec més internacional, i la música brillant i alhora enigmàtica de B. Martinú.