Màrius Torres, metge, poeta, melòman…és considerat com un dels nostres grans poetes del s. XX. Una vida curta marcada per la tuberculosi i ingressat en un sanatori als 25 anys on el dia a dia li permetia cultivar les seves afeccions: llegir, escriure, tocar el piano i passejar. És en aquest període on l’escriptura passa a ocupar el primer pla de la seva vida fins a definir-se com “un metge que fa versos”.

Escriu Jordi Pàmies “…Màrius Torres fou un gran enamorat de la música. Si llegim amb atenció la seva obra, conclourem que la música li serví de consol, en els monòtons dies del sanatori; trobà en ella, sens dubte, el plaer estètic més pur…”

En els seus 96 poemes publicats trobem realment referències explícites a compositors com Corelli, Mozart, Couperin, Haendel.…instruments com el violí, el violoncel, el clavecí, el llaüt i també referències al fet musical i el seu lligam amb l’ésser humà.

Aquest és el punt de partida del concert que us proposem. Sons d’instruments de les seves poesies, partitures de compositors a qui dedicà els seus poemes, i sonoritats amb textures emocionals de les que ens parlen els seus versos.